Memòria, activisme i futur: la UAB commemora el Dia contra l’LGTBIQ+ fòbia

D'Stonewall a la despatologització: els orígens d'una lluita global 

La data del 17 de maig commemora el dia en què, el 1990, l'Organització Mundial de la Salut va eliminar l'homosexualitat de la seva Classificació Internacional de Malalties. Aquell gest, profundament simbòlic, va culminar dècades d'activisme i recerca per acabar amb la patologització mèdica i institucional de l'orientació sexual, una patologització que durant bona part del segle XX havia servit per justificar tractaments coercitius, exclusions legals i violències quotidianes. 

Però els orígens del moviment global per l'alliberament LGTBIQ+ se solen situar més de dues dècades abans, la matinada del 28 de juny de 1969, quan la clientela del bar Stonewall Inn de Nova York, en gran part dones trans racialitzades, lesbianes, treballadores sexuals i joves sense sostre, va plantar cara a una de les habituals batudes policials. Les revoltes de Stonewall van durar diverses nits i van marcar el naixement del moviment per l'alliberament gai contemporani, amb la celebració, just un any després, de la primera marxa de l'Orgull. D'aleshores ençà, el 28 de juny ha esdevingut la data internacional de referència de la lluita LGTBIQ+. 

A casa nostra, el moviment es va organitzar en un context especialment hostil: l'última etapa del franquisme, quan la Llei de perillositat social del 1970 criminalitzava obertament l'homosexualitat i la transsexualitat. Tot i això, el 1975 es fundava a Barcelona el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), una de les primeres organitzacions LGTBIQ+ de l'estat amb personalitat jurídica i una peça clau en la construcció del moviment. 

El 26 de juny de 1977, només dos anys després de la mort del dictador, Barcelona acollia la primera manifestació de l'Orgull de tot l'estat espanyol, una mobilització històrica per la Rambla que avui té un faristol commemoratiu i que va obrir el camí cap a la derogació de la Llei de perillositat social el 1979. Des d'aleshores, el moviment català ha estat motor d'avenços decisius, des de la primera llei integral LGTBI de l'estat el 2014, passant per la Llei 13/2005 va convertir l'estat espanyol en el tercer país del món a reconèixer el matrimoni civil i l'adopció per a parelles del mateix sexe, fins a la Llei 4/2023 per a la igualtat real i efectiva de les persones trans. 

 

La UAB i la memòria del moviment LGTBIQ+ 

La universitat tampoc ha estat aliena a aquesta història. Des de fa dècades, col·lectius estudiantils han teixit a la UAB un espai d'activisme, formació i acollida que ha contribuït a fer del campus un terreny fèrtil per a la reivindicació dels drets LGTBIQ+. Bona part d'aquesta memòria es conserva avui a l'Arxiu General de la Universitat, gràcies a la cessió de materials que el JALG (Joves per l'Alliberament Lèsbic i Gai) va fer l'any 2009 i que constitueixen un testimoni valuós de l'activisme estudiantil per la llibertat sexual i de gènere. Aquesta tradició dialoga directament amb l'exposició inaugurada el 14 de maig, que recull el camí del moviment des del final del franquisme fins a l'actualitat. 

Aquest any, pel motiu del 17 de maig, el Servei d'Igualtat i Diversitat ha organitzat l'exposició “20 anys després del Matrimoni Igualitari: Memòria, activisme i reptes de futur de la comunitat LGTBIQ+”. Aquesta, està adreçada a tota la comunitat universitària per commemorar dues dècades d'un dels avenços legislatius més significatius de la història recent d'Espanya. El passat 14 de març, es va celebrar l’acte inaugural, obert pel degà de la Facultat de Dret, Ricard Esteban Legarreta, que va destacar el paper del Dret i d'iniciatives com aquesta com a motor pedagògic per fer visible el camí recorregut.

"L'exposició té un valor pedagògic perquè ens permet observar el camí recorregut, un camí de progrés", va afirmar. 

A continuació, Montserrat Pi Llorenç, responsable de polítiques d'igualtat de la Facultat de Dret, va repassar els moviments socials que fa vint anys van fer possible un dels avenços legislatius més significatius de la història recent de l'estat espanyol. Pi va recordar que els drets no són conquestes definitives, sinó processos que cal sostenir col·lectivament: 

"Els drets es conquereixen, però també es perden. En matèria de drets, mai podem donar res per descomptat." 

Tot seguit, Alberto Lacasta Huelin, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat de Catalunya, va parlar de les polítiques públiques que s'impulsen actualment i va subratllar la importància de la pedagogia social que va acompanyar aquells avenços:  

"La pedagogia que va fer la llei del matrimoni igualitari va fer que molta gent que hi estava en contra ho acceptés." 

L'acte va cloure amb la intervenció d'Esther Zapater, secretària general de la UAB, que va situar la memòria i l'activisme LGTBIQ+ com a part indissociable del compromís d'una universitat amb la igualtat i la diversitat.  

"Els drets es construeixen des de la lluita, i no en contra de ningú", va concloure. 

 

Un compromís sostingut 

L'aposta de la UAB pels drets del col·lectiu LGTBIQ+ no es limita a actes commemoratius. La universitat compta amb un Pla d'acció per a la igualtat de gènere i la diversitat sexual i afectiva que articula les polítiques institucionals en aquesta matèria, així com amb protocols específics davant l'assetjament i l’LGTBIQ+ fòbia, un protocol pel canvi de nom de les persones trans i no binàries, i una xarxa de responsables de polítiques d'igualtat i delegades d'igualtat distribuïdes per totes les facultats. A això s'hi sumen les iniciatives anuals de sensibilització i formació impulsades pel Servei d'Igualtat i Diversitat. 

Aquest 17 de maig refermem el compromís de la UAB amb la defensa dels drets de les persones LGTBIQ+ i amb la construcció d'una comunitat universitària lliure de violències i discriminacions per raó d'orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Recordar Stonewall, la primera manifestació de l'Orgull a la Rambla o l'aprovació de la Llei 13/2005 vol dir reconèixer que cada dret conquerit ha estat fruit d'una lluita col·lectiva, i que la tasca de mantenir-lo i ampliar-lo continua sent responsabilitat de tothom.️ La mostra romandrà oberta fins a l'1 de juny al vestíbul de la Facultat de Dret, i convidem a tota la comunitat universitària a assistir-hi.