Entrevista a Patricia Aymà, alumni del grau de Biotecnologia '15

30/06/2026

Patrícia Aymà, entrenadora de bacteris, presidenta i CTO de Benviro, és alumni del grau de Biotecnologia i mentora del programa Mentoria UAB des de la seva primera edició. El 2026 ha estat guardonada amb el Premi Princesa de Girona CreaEmpresa, un reconeixement al seu lideratge per utilitzar la ciència per redissenyar materials del futur, el seu impacte en l’àmbit de la biotecnologia sostenible i per la seva trajectòria emprenedora.

- Enhorabona! Què ha suposat aquest Premi Princesa de Girona CreaEmpresa 2026?
Moltes coses, visibilitat per l’empresa i també en l’àmbit personal. M’han triat per ser un referent, que d’entrada costa creure-t’ho, perquè no penses que facis les coses millor que la resta, però és un reconeixement a la feina d’explicar el que fem i com ho fem, i potser també inspirar. Confio que hi haurà noies que en veure’m es plantegin que elles també poden fer coses que fins llavors ni tan sols s’havien imaginat perquè no tenien referents. Necessitem moltes més referents femenins.

- Què fa que et decideixis a desenvolupar bioplàstics 100% biodegradables fets a partir de residus orgànics?
Quan estudiava biotecnologia em vaig enamorar dels bacteris, vaig adonar-me que tenen molt de potencial, poden intervenir en processos per produir productes i serveis que milloren el medi ambient. Em semblava que calia fer-ho realitat, que la idea acabés impactant en la societat, i fer-ho a través d’una empresa. Es va convertir en el meu propòsit, té sentit treballar moltes hores perquè això acabi succeint.

- Actualment, quin és el teu propòsit?
Generar productes i serveis que millorin el planeta a través d’aquests éssers tan magnífics, que són els bacteris, per eliminar els efectes negatius dels microplàstics en la salut i la natura.

- Confies en la ciència com a motor de canvi?
100%, a tots els àmbits de la vida. M’agrada aplicar el mètode científic a tot, és un motor de canvi.

- Com s’aplica aquest mètode?
A la pràctica implica crear hipòtesis, recollir dades, analitzar-les, treure’n conclusions, i tornar a crear una nova hipòtesi.

- A més de la ciència, què més cal?
Que la societat estigui disposada a pagar pels canvis que demanda. El problema és que el mercat es mou pel preu. Podem crear productes científics innovadors i sostenibles, però la innovació moltes vegades està associada a un preu. Hi ha molta  R+D+I darrere els bioplàstics, que tenen unes prestacions orgàniques que no tenen els plàstics que provenen del petroli, per tant, no poden costar el mateix. Aquests plàstics més barats no inclouen en el preu els costos externalitzats que acaba pagant la societat. Aparentment, són més barats, però a llarg termini són més cars.

- Quins són els reptes de la sostenibilitat? 
Trencar la barrera del preu, que el valor econòmic es percebi per si mateix. La natura no entén el plàstic del petroli i no pot degradar-lo, com el nostre cos tampoc entén l’acumulació de microplàstics al cervell, els ovaris o la placenta, per això es generen inflamacions, són productes estranys dins del nostre cos. Els estudis avalen la tendència cap a la sostenibilitat, però és imprescindible que la societat entengui que el plàstic orgànic sí que es biodegradarà i això té un cost. Per aconseguir trencar la barrera del preu cal molta comunicació i campanyes de màrqueting. D’aquí que faci divulgació explicant el gran potencial que tenen els bacteris per produir millors productes i serveis.

- A Benviro entreneu bacteris perquè produeixin bioplàstic. Com es fa això? 
Aïllem els bacteris del seu medi natural per transformar-los i entrenar-los perquè produeixin bioplàstics. Els introduïm en un reactor on els alimentem amb residus orgànics, la quantitat exacta que necessiten per fer els millors bioplàstics. És economia circular, transformem un residu en matèria prima per aconseguir un producte final.

- Quines són les traves que us esteu trobant? 
Vam començar el 2018 amb l’objectiu de produir un únic material i el 2023 ho vam aconseguir. Llavors ens vam adonar que al sector del plàstic anar amb un únic material no és un avantatge competitiu i et tanca portes. A partir d’aquí vam haver de crear bioplàstics amb diferents propietats, la clau és adaptar al mercat qualsevol material de bioplàstic. Ara som experts a elaborar diferents bioplàstics biodegradables.

- Actualment, us trobeu amb altres entrebancs? 
Sí, el preu al mercat. Cal que es percebi el valor econòmic per les prestacions que aporten els materials orgànics.

- Què és el més reconfortant d’emprendre? 
Veure que amb la suma de petits passos aconsegueixes un resultat. La gràcia d’emprendre és que creixes com a persona a tots els nivells. Fas moltes coses diferents –recerca, recursos humans, comptable–, i si no les fas directament hauràs de donar suport o conèixer de què es tracta per prendre decisions. Emprendre t’enriqueix a tots els nivells i permet fer accions de veritat per solucionar problemes.

- Recomanaries emprendre? 
No a tothom, hi ha moments molt durs. Sovint has de trobar la teva millor versió, aprens constantment, t’has de formar i ser autocrítica, és una experiència d’humilitat. Pots quedar-te sense res o estar mesos sense cobrar. Ho recomano com a experiència vital si estàs disposada a prendre riscos.

- Continues vinculada a la UAB, sent mentora des de la primera edició del programa Mentoria UAB. Què va fer que t’animessis a fer el pas? 
M’agrada ajudar i compartir coneixement. Quan tens més experiència ja has resolt molts dubtes i preguntes, si la teva opinió pot ajudar a fer que se sentin menys insegurs i tinguin més informació per triar el següent pas, has de fer-ho.

- Quan vas triar estudiar Biotecnologia, sabies què voldries fer?
M’imaginava treballant amb bacteris a qualsevol nivell. Quan feia batxillerat vaig anar a una fira on estudiants de Biotecnologia ens van explicar que estaven modificant bacteris perquè produïssin una proteïna que posarien com a complement alimentari a l’arròs amb la idea d’introduir-ho a països subdesenvolupats.

- Com recordes els anys d’estudiant a la UAB? 
Molt guai, vaig aprendre molt, recordo la qualitat del professorat, i també vaig evolucionar molt en l'àmbit personal.

- Ara que segueixes en contacte amb l’estudiantat, com diries que sol ser la seva entrada al món laboral? 
Estem en un món molt competitiu on tothom té accés a la informació, eines i sap vendre’s, però sovint em trobo que tenen unes pretensions econòmiques que no s’ajusten als seus coneixements. Estaria bé que a les universitats s’expliqués com està el mercat laboral i que cobraràs més si tens un valor diferencial més gran, treballes més hores o prens riscos més grans. Si no tens res d’això, et regiràs per les normes del mercat. Ara per ser júnior demanen molta experiència i ho tenen complicat, per tant, si tenen l’oportunitat d’entrar en un procés de pràctiques, encara que sigui cobrant poc o res i fent la mateixa feina que algú contractat, més val que s’ho prenguin com una inversió, perquè entrar no és senzill.

- Ets un referent per les noves generacions. Hi ha algú en qui tu t’emmirallessis? 
Sempre tenia present a la Marie Curie, però em quedava tan lluny! Més que referents científics, en tenia de tecnològics, com la Sheryl Sandberg, exdirectora operativa de Meta. Falten referents científics que tirin endavant el sector.