La UAB rep el Team Impact Award 2026 de l’ECIU per un projecte d’IA aplicada al patrimoni radiofònic
La UAB ha tingut una participació destacada en l’ECIU University Forum 2026, que ha tingut lloc els dies 16 i 17 de juny a la Universitat d’Aveiro, amb ponències d’estudiants i professorat, i ha estat reconeguda amb el Team Impact Award per un repte sobre intel·ligència artificial aplicada al patrimoni radiofònic. La delegació de la UAB, formada per 22 persones entre estudiants, personal tècnic i de gestió i professorat, ha estat encapçalada pel vicerector d’Estudis i Qualitat, Ramon Vilanova, el cap del Gabinet de Projectes Institucionals, Xavier Ariño, i la coordinadora institucional de l’ECIU, Mireia Galí.
L’ECIU, l’aliança europea de la UAB, ha dut a terme els dies 16 i 17 de juny a la Universitat d’Aveiro (Portugal) el seu fòrum anual, una trobada que reuneix la comunitat de les universitats membres per intercanviar idees, compartir experiències i cocrear el futur de l’educació i la innovació.
L’edició d’enguany, amb el lema «Futuremakers: Educating for Impact», ha posat el focus en el paper de l’educació en la generació d’un impacte real a la societat. El fòrum ha aplegat prop de 300 participants i ha comptat amb una participació activa de la comunitat UAB en diferents formats de sessió.
En aquest marc, també hi han participat estudiants de la UAB amb presentacions de treballs i projectes vinculats a l’impacte social i la innovació. Mahamed Tawhid, del màster Erasmus Mundus de Matemàtiques Interdisciplinàries, hi ha presentat la ponència «Engineering Impact: How UN Energy Projects Can Fight Poverty, Climate Change, and Inequality»; Gracia del Pilar Sánchez, estudiant del grau de Genètica, «Futuremakers of Next-Gen Hospitals: Digital Avatars, Bioengineering and AI Medicine»; Andrés Palomo, del mateix grau, «From Student to Futuremaker: Using AI and Data for Real-World Impact», i Paula Ignoto, estudiant del grau de Psicologia, «Listening to Care: A Success Case in Co-creating Pediatric Hospital Well-being via CBL».
En aquest context, professorat de la UAB ha presentat iniciatives en l’àmbit de la innovació docent i l’aprenentatge basat en reptes. Josep Suquet, de la Facultat de Dret, hi ha exposat el model docent «Improvising Inclusion: Jazz Methods for Transnational Challenge-Based Learning», mentre que Jèssica Pérez-Moreno, de la Facultat de Ciències de l’Educació, hi ha presentat els resultats del projecte europeu INCO-ECTE amb la comunicació «Elements of Success in the Design of Micromodules in Education».
A més, Jordi Mas (Facultat de Biociències), Ruth León (Facultat de Traducció i d’Interpretació) i Andrea Calsamiglia (Facultat de Psicologia) han participat en diversos panels sobre l’ús de la intel·ligència artificial en educació, el benestar de l’alumnat i les metodologies docents innovadores.
També cal destacar la participació de Sílvia Blanch, professora de la Facultat de Ciències de l’Educació i responsable del paquet de treball del projecte ECIU University dedicat a la capacitació del professorat en aprenentatge basat en reptes (ABR), que ha organitzat el taller «Café LATTE CBL: How Artificial Intelligence Facilitates the Challenge-Based Learning Process». Per la seva banda, l’estudiant Francesco Gallo, del màster universitari d’Humanitats i Patrimoni Digitals, ha intervingut en una sessió de formació sobre innovació educativa amb el títol «Level Up: Transforming Traditional Education into Impactful Learning Quests».
El repte de la UAB, reconegut amb el Team Impact Award
El repte impulsat per la UAB en l’assignatura Intel·ligència Artificial en la Comunicació, del grau de Comunicació Interactiva, coordinat pels professors Òscar Coromina i Adriana Monroy, s’ha endut el Team Impact Award, que reconeix equips que han destacat per la seva col·laboració, creativitat i capacitat per desenvolupar solucions amb impacte real i sostenible dins l’ecosistema ECIU.
El repte premiat s’ha centrat en l’aplicació de la intel·ligència artificial a l’anàlisi d’imatges del fons digitalitzat de Guions de Ràdio Barcelona (1925-1953), un recurs documental clau per estudiar els inicis de la radiodifusió a Espanya, en col·laboració amb la Biblioteca de Comunicació i l’Hemeroteca General de la UAB.
L’objectiu del projecte ha estat desenvolupar solucions que n’incrementin el valor, l’accessibilitat i la reutilització. En aquest sentit, s’han plantejat dues línies de treball principals: d’una banda, la detecció de marques de censura en documents històrics —com segells, anotacions o esmenes manuscrites de l’època franquista—, sovint poc visibles en els processos de digitalització, i, de l’altra, la creació d’un sistema de cerca semàntica capaç d’interactuar amb l’arxiu mitjançant llenguatge natural, tant en text com en imatges.
Gràcies a aquesta col·laboració, els estudiants han treballat amb materials reals i han desenvolupat un prototip basat en visió per ordinador capaç de detectar, classificar i interpretar aquestes empremtes visuals de repressió, cosa que dona resposta a un repte que els investigadors havien abordat durant anys sense una solució satisfactòria.
El treball l’han dut a terme de manera col·laborativa estudiants de la UAB i estudiants d’Alemanya (Universitat Tecnològica d’Hamburg), França (INSA Tolosa), Finlàndia (Universitat de Tampere), Irlanda (Universitat de la Ciutat de Dublín), Itàlia (Universitat de Trento), Lituània (Universitat Tecnològica de Kaunas), Polònia (Universitat Tecnològica de Łódź) i Suècia (Universitat de Linköping).
El reconeixement l’han recollit els coordinadors del repte, Òscar Coromina i Adriana Monroy; Rosa Cabezas, de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB, i una representació de l’alumnat participant: Lucía Rubio i Stefano Giuseppe, de la UAB, i Tom Hillbrunner, de la Universitat Tecnològica d’Hamburg.
La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Educació de qualitat