Les barreres lingüístiques entre sanitaris i pacients afecten la qualitat assistencial
Investigadores de la UAB han duut a terme un informe que posa en relleu els principals problemes de comunicació entre el personal sanitari i les persones usuàries que no coneixen bé les llengües oficials. L'estudi assenyala els efectes de la manca de recursos i protocolos per gestionar aquestes situacions i destaca la necessitat de polítiques que apostin per serveis d’interpretació i intermediació professionals estables i coordinats per evitar desigualtats entre territoris.
Les barreres lingüístiques són una realitat recurrent en la pràctica clínica dels centres de salut públics de Catalunya que impacta negativament en la relació entre el personal sanitari i les persones usuàries que no coneixen bé les llengües oficials. Hi ha una manca de recursos i protocols per gestionar aquestes situacions, per la qual cosa calen polítiques que apostin per serveis d’interpretació i intermediació professionals estables i coordinats per evitar desigualtats entre territoris.
Així ho conclou un informe fet per investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en el marc del projecte «CIMAS: Comunicació Intercultural Mediada a l’Àmbit Sanitari», els resultats del qual s’han presentat en unes jornades celebrades a la Unitat Docent de la UAB de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
La recerca l’han dut a terme investigadores del grup de recerca Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social (MIRAS), del Departament de Traducció i d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental. Ha comptat també amb la participació d’investigadors i professionals sanitaris de la Universitat Rovira i Virgili, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa.
«A Catalunya, on hi ha un 16,3 % de població amb rerefons migratori segons dades de l’IDESCAT, els esforços de les últimes tres dècades per part dels serveis de salut i de l’administració no han estat suficients per reduir aquestes barreres comunicatives. L’informe que hem elaborat ofereix una panoràmica de la situació actual del fenomen, que fins ara s’havia estudiat de manera molt fragmentada», expliquen Anna Gil Bardají i Gema Rubio, coordinadores de l’informe.
Els resultats de l'informe s’han presentat en unes jornades celebrades a la Unitat Docent de la UAB de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
Enquesta a 1.400 professionals sanitaris
L’informe ha comprès un estudi pilot, en què s’ha enquestat 1.390 professionals sanitaris i una quarantena d’intermediaris lingüístics professionals, així com una anàlisi qualitativa de les actituds i percepcions de tots els col·lectius implicats (professionals sanitaris i agents de salut comunitària, usuaris, intèrprets professionals, i adults i menors acompanyants).
Els resultats de l’enquesta mostren que els problemes d’idioma tenen un impacte alt per al 85 % dels treballadors sanitaris i que interfereixen molt o bastant en la seva pràctica professional; un 29 % experimenta dificultats comunicatives almenys un cop per setmana i un 9 % les viu a diari.
Els serveis d’interpretació i mediació intercultural són clarament insuficients per cobrir les necessitats reals, fet que sovint obliga els professionals a recórrer a solucions informals, com familiars o acompanyants del pacient, fins i tot menors. Després d’aquests, les eines de traducció automàtica són el segon recurs més utilitzat pels sanitaris, mentre que molt pocs professionals (1,5 %) recorren al servei públic de traducció telefònica a través del 061.
Els problemes de comunicació tenen una càrrega emocional alta per a tots els implicats, amb conseqüències que afecten la qualitat i l’equitat en l’atenció, el consentiment informat, l’adherència al tractament i la confidencialitat de la informació, i provoquen malentesos.
Riscos i limitacions de les traduccions automàtiques
L’informe evidencia que les tecnologies de traducció automàtica formen ja part de la pràctica assistencial quotidiana, i alerta de les limitacions i els riscos que comporten, ja que poden generar una falsa sensació de comprensió i invisibilitzar problemes importants de comunicació.
El problema, assenyala l’equip de recerca, no és només si la traducció és lingüísticament correcta, sinó la tendència a assumir que la comunicació ja s’ha produït simplement perquè hi ha hagut una traducció automàtica pel mig. A més, poden funcionar relativament bé en llengües majoritàries, però presenten moltes més limitacions en llengües menys representades o amb una gran diversitat dialectal. D’altra banda, l’ús d’aquestes eines pot augmentar la càrrega de treball del personal sanitari i impactar en l’eficiència del sistema, ja que les consultes requereixen més temps, més reformulacions i més esforços per verificar la comprensió.
Precarietat laboral i bretxa territorial
L’informe assenyala l’absència de planificació i coordinació en les polítiques públiques, fet que genera bretxes significatives entre territoris (Barcelona i l’àrea metropolitana davant de les comarques de Lleida i de Tarragona); l’externalització i la precarietat laboral dels intèrprets professionals, que erosionen la qualitat del servei, i l’ús marginal actual de la mediació, que s’ha subordinat a lògiques de control epidemiològic i s’ha allunyat del dret a la salut.
«Esperem que la recerca serveixi per avançar cap a una política pública estable que professionalitzi, financi i estengui per tot el territori la mediació lingüística i cultural en el sistema sanitari català», conclouen les autores de l’informe.
A partir dels resultats obtinguts, l’equip de recerca ha elaborat un seguit de recomanacions per a la pràctica clínica i ha dissenyat cursos de formació especialitzada adreçats al personal sanitari.
El projecte «CIMAS: Comunicació Intercultural Mediada a l’Àmbit Sanitari» ha estat finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (referència: PID2022-137113OB-I00) i s’ha dut a terme entre els anys 2023 i 2026.
Enllaç a l’informe «CIMAS: Comunicació Intercultural Mediada a l’Àmbit Sanitari»: https://webs.uab.cat/cimas/